Entrevista: Sergi Larripa
Fotos: Ester Benach
© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de
la Fundació Claror.
"Estic acostumat que la polèmica envolti la meva obra. Una obra creativa i nova sempre desperta pros i contres...i demostra que la gent s'hi interessa. Pitjor seria la indiferència "
"Em sento molt privilegiat de poder treballar a la Façana de la Passió. Pensem que actualment és el conjunt escultòric més gran i més important que s'està fent al món"
La veritat és que entrevistar Josep Maria Subirachs fa respecte. Un té la sensació d'estar davant una d'aquelles figures de l'art que passaran a la història. Com si fóssim davant Picasso. I encara fa més respecte quan l'entrevistes a la taula del despatx de casa seva, envoltat de llibres, de papers a mig dibuixar i de pedres a mig esculpir, a només uns metres de la taula on dina i del llit on dorm. Una casa molt senzilla i humil, pròpia de gairebé un asceta, i que és dins del Temple de la Sagrada Família. Havia dit Picasso? Més aviat sembla que estiguem davant d'en Gaudí!
Subirachs ens fa seure, ens fa sentir còmodes. Es mostra positiu davant l'entrevista i... anem per feina.Se sent privilegiat,
per fer el que fa?
Home! Fer aquesta obra és importantíssim per a mi. Pensi
que aquesta Façana de la Passió és, sens dubte, el conjunt escultòric més gran que
s'està fent al món ara.
Bé..., sí. La meva obra és cada cop més apreciada, tot i que, com sabeu, també desperta molta polèmica. Però a això ja hi estic acostumat. Una obra creativa, com que és nova, sempre desperta pros i contres, però porto bé la polèmica. Demostra que la gent s'interessa per l'obra, per la Sagrada Família. Pitjor seria la indiferència. Troba que són justes, les crítiques?
Home, depèn. Fa uns anys hi va haver una crítica molt forta, quan només acabàvem de començar l'obra. Això... què vol que li digui, és com si a un novel·lista li critiquessin l'obra havent-ne llegit només la primera pàgina. Va ser una crítica absurda, producte, em penso, del fet que l'obra era molt cobdiciada. Hi havia molta enveja, en aquells atacs. Quan li van encarregar la Façana de la Passió tothom ja sabia que vostè era un artista amb una personalitat pròpia i que la voldria plasmar en l'obra, oi?
Exactament. Quan em van plantejar si volia fer la Façana, només vaig demanar dues coses per acceptar-ho: una era viure a l'obra i l'altra era que, per respecte a Gaudí, no l'imitaria, sinó que desenvoluparia una obra personal. Perquè jo estimo tant Gaudí que no vull potinejar la seva obra. Jo el que trobo terrible és la imitació; si no, arribaria un moment que la gent no sabria què és d'ell i què és dels qui hem vingut després. Creu que Gaudí va deixar el projecte obert perquè els qui vinguessin més tard el personalitzessin?
I tant! Per això ell va fer el Temple verticalment, i no horitzontalment. Només es va dedicar a una sola façana (la del Naixement), i va deixar el projecte obert a fi que d'altres fessin la resta de façanes. Què és per a vostè la Sagrada Família?
Recordant aquella frase que el Barça ‘és més que un club’, doncs la Sagrada Família és més que un temple. És un monument representatiu de la ciutat de Barcelona, és l'obra més cèlebre que hi ha a Catalunya i un edifici conegut arreu del món, a banda que té la particularitat que no està acabat. Representa la ciutat de Barcelona així com la Torre Eiffel representa París o l'Estàtua de la Llibertat Nova York. Per què creu que és tan especial la Sagrada Família?
La Sagrada Família essencialment és cèlebre perquè és una obra d'en Gaudí i ell cada vegada és un artista més reconegut. Està de moda cada vegada més. És l'artista més important que ha tingut el nostre país, i per aquest motiu és coneguda. Ara bé, sí que hi ha una cosa afegida: és una obra viva, que s'està fent, i la gent això ho considera un espectacle. Seria com visitar Chârtre i veure'n construir la catedral. Seria un espectacle increïble, que aquí es dóna. I quan s'acabi la Sagrada Família, i em sembla que encara en tenim per temps, serà un edifici tan espectacular que serà cèlebre perquè va ser començat per Gaudí, un creador molt extraordinari. Qui és per a vostè Gaudí?
L'artista més creador del nostre país. Un home que va portar fins a les darreres conseqüències l'arquitectura en volta, amb la columna inclinada, la gran creació que aguanta la construcció. També va ser un gran creador de formes, una mena de presurrealista. El surrealisme, que ve després, ja s'inicia en Gaudí. Per això a Dalí li agradava tant Gaudí. Vosté està fent la Façana de la Passió, i això vol dir treballar constantment amb la figura de Jesucrist. Qui és Jesucrist per a vostè?
Un home que va revolucionar el món. Un personatge històric, extraordinari. Miri si he estat de sort que n'haig de representar els últims dies, uns moments molt dramàtics en la vida d'un home que en morir va canviar la història del món.
Els anys que fa que
treballa a la Sagrada Família han intensificat la relació que vostè tenia amb la figura
de Jesús?
El que m'han ajudat és a aprofundir en els documents que hi
ha sobre ell, en els Evangelis. Precisament, darrerament he hagut de col·locar una porta
dedicada a l'Evangeli de Sant Mateu i ara estic fent la porta de l'Evangeli de Sant Joan
i, per tant, haig d'aprofundir sobre aquest personatge tan extraordinari que va canviar la
història.
És important per a
una persona com vostè, que treballa a la Sagrada Família, viure intensament el
cristianisme?
Jo sóc agnòstic, però culturalment cristià i, per tant, em
puc dedicar d'una manera plena i intensa a aquesta obra. Si jo hagués de fer un temple
d'una altra religió que no fos la meva, la de la cultura del meu país, doncs no el
podria fer perquè no serviria.
Com li agrada
definir la Façana de la Passió?
He realitzat una composició molt clàssica, que es pot llegir
de seguida, com si fos una pel·lícula. Totes les escenes, des del Sant Sopar fins a
l'enterrament, hi estan narrades d'una manera clara perquè tothom les pugui llegir.
Què destacaria de
la Façana pel que fa al tractament escultòric?
Hi busco un caràcter molt dramàtic, molt brutalista, per no
caure en l'estampeta. Que sigui molt expressivista i tràgic, com ho és el tema que haig
de tractar: els trets de la vida de Jesús.
Li dol pensar que no
veurà acabat el Temple de la Sagrada Família?
Home, és evident que cap de nosaltres el veurem totalment
acabat. També és bonic saber que és com un ésser viu, que anirà creixent després de
nosaltres.
Com valora l'obra d’Etsuro Sotoo, l'escultor de la Façana del Naixement?
No és gens creativa. Imita o vol imitar l'estil de Gaudí, no aporta res a la història de l'art. Potser és el que ha de fer, completar alguns dels elements que Gaudí no va deixar acabats. Gaudí i els altres escultors que han treballat en la Façana del Naixement, que almenys han estat sis.
A vostè, que ha
creat tant, li agradaria poder dedicar més temps a d'altres obres o se sent gratificat
per treballar tant a la Sagrada Família?
A mi ja m'agrada treballar d'encàrrec i l'encàrrec d'una
Façana com aquesta és extraordinari. És clar que no pots fer-ho tot, però aquesta obra
mereix deixar de fer-ne d'altres per dedicar-s'hi.
Tot i així segueix
fent encàrrecs, com el monument que va fer a en Francesc Macià a la plaça de Catalunya?
Sí, mentre he estat a la Sagrada Família també he treballat
en dos monuments a Corea, en aquest de la plaça de Catalunya, en un monument dedicat a
García Lorca a Cadaqués, en un a Tarragona dedicat al mil·lenari de Catalunya… És
a dir, mentre he estat a la Sagrada Família he realitzat altres obres que creia
importants i que, fins i tot, evitaven que la meva vida es concentrés en una de sola, fet
que potser em podria perjudicar. He intentat distreure'm de la Sagrada Família amb
d'altres obres.
Com veu l'art
actual?
Ara és una època molt difícil, una mica crítica, i és
difícil de poder-hi fer de jutge. Es fa molta obra creativa i molt interessant, però
costa molt de jutjar. Diguem que els arbres no deixen veure el bosc.
Hi ha alguna cosa que el preocupi, de la societat actual?
No m'agrada gens ni la guerra ni la violència que podem veure cada dia. Però, tot i així, sóc un gran admirador de l'època en què visc. Això és molt important per a l'artista, perquè és un testimoni de la pròpia època. Ha de ser un testimoni que puguin veure els qui vinguin després.
Com li agradaria que
la gent el recordi quan, d'aquí a moltes dècades, miri la Façana de la Passió?
M'agradaria que veiés exactament el moment en què es va fer:
a finals del segle XX, i que servís de testimoni de l'època en què va ser realitzada.
Acaba l'entrevista. Li fem les fotos... ara aquí, ara allà. Ens torna a sorprendre amb la seva positiva predisposició; fins i tot ens dedica un llibre. Tenim una última curiositat: per què ens ha concedit aquesta entrevista? "Em sembla interessant atendre una revista local. És molt important que els veïns del barri i la ciutat coneguin més la Sagrada Família, i s'hi apropin més sovint". Hem acabat. Ens felicita per l'entrevista. Diu que s'hi ha sentit molt bé. Aquest compliment ens acaba de trencar els esquemes. Sortim contents i sorpresos. Perquè esperàvem un home més introvertit i "difícil"? Prejudicis? Potser és que Subirachs és un altre geni incomprès a la seva època... com també ho va ser Gaudí?
REQUADRES
24 hores
pensant en la seva obra
